Nou plantejament urbanístic

El nou plantejament urbanístic presentat pel Govern aposta per una concentració de la densitat d’edificació als centres urbans i per una gradació decreixent a mesura que les construccions s’allunyen dels nuclis consolidats, amb l’objectiu declarat de minimitzar l’impacte territorial i promoure un desenvolupament més coherent. La proposta, emmarcada en la reforma de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, parteix de criteris de racionalització que intenten respondre als reptes actuals: la necessitat d’optimitzar serveis i infraestructures, la preservació dels espais naturals i el control del creixement dispers. En aquest sentit, el Govern proposa eines com les quotes anuals d’edificabilitat amb caràcter excepcional, supeditades a la detecció de situacions específiques que aconsellin una contenció del ritme edificador. També planteja la creació d’un pla estratègic nacional de planificació territorial, a partir dels estudis de capacitat de càrrega parroquials, que hauria de garantir una visió conjunta i una coherència tècnica entre els plans d’ordenació comunals. La coordinació amb els comuns es preveu com una peça essencial per implementar els nous criteris, que inclouen, entre altres mesures, la supressió del sòl urbà no consolidat, una categoria que s’ha considerat poc operativa, més vinculada a la valorització econòmica del sòl que a una funció urbanística clara. Alhora, s’anuncia la creació d’una nova figura de sòl de màxima protecció, destinada a espais naturals sensibles, amb restriccions superiors a les del sòl no urbanitzable. Pel que fa al sector primari, el Govern manifesta la voluntat de garantir-ne la continuïtat i d’ajustar el marc normatiu per facilitar construccions vinculades a usos agrícoles i ramaders. Aquesta línia d’actuació inclou l’actualització de reglaments per entrar en vigor el 2026, i la incorporació de criteris més flexibles per a les tales de manteniment o les zones de servitud fluvial. L’estratègia plantejada es presenta com una aposta per una ordenació més estructurada, amb més pes de la planificació global i amb mecanismes per adaptar la normativa a la realitat territorial i als nous equilibris entre creixement, sostenibilitat i protecció del medi.