Talls injustos, cost injust

El dret a protestar forma part essencial de qualsevol societat democràtica. Però el dret a treballar també. Quan el primer es converteix en obstacle directe del segon, el suport social a les reivindicacions pot començar a esquerdar-se. Això és exactament el que ha passat amb els bloquejos dels ramaders francesos a les carreteres d’accés a Andorra, especialment al Pas de la Casa, on l’impacte és immediat i mesurable tant en nombre de visitants com en pèrdues econòmiques per als comerços, hotels i serveis locals. El moment no pot ser més delicat. En plena arrencada de la temporada d’hivern i a les portes de Nadal, moltes empreses es juguen bona part del seu any. Els motius de la protesta poden ser legítims, i el malestar d’un sector econòmic tocat per decisions sanitàries contundents és comprensible. Ara bé, tallar durant dies un eix viari internacional com a mesura de pressió, afectant milers de treballadors, famílies, empresaris i turistes que no tenen cap responsabilitat en el conflicte, és una forma d’actuar que desvia el focus i desgasta la causa. Andorra és, una vegada més, víctima col·lateral d’un enfrontament entre una part de França i el seu govern. Sense eines diplomàtiques reals per influir, sense pes polític en l’escenari europeu, el país depèn d’uns equilibris fràgils i de la bona voluntat del veí del nord. Aquesta vulnerabilitat –com ja s’ha vist en altres episodis, com amb les vagues franceses o els talls espanyols– ens exposa a conseqüències econòmiques immediates, sense tenir cap culpa ni marge d’acció. El Govern ha activat els canals diplomàtics i ha aconseguit evitar alguns punts crítics. Però la realitat és que el mal ja està fet. I, com sempre, el cost el paga Andorra. No es pot normalitzar que qualsevol conflicte aliè a la realitat andorrana acabi derivant en talls fronterers que només ofeguen el nostre comerç, debiliten el teixit empresarial i posen en risc llocs de treball. Cal trobar un equilibri entre el dret a reivindicar i protestar i el respecte als qui també lluiten per sobreviure cada dia.