El frau als febles
Els temporers pateixen abusos i estafes en la recerca d’allotjament sense que ningú assumeixi responsabilitats
Aprofitar-se de la necessitat extrema d’una persona és una de les formes més vils d’abús, i quan aquest abús es converteix en pràctica habitual, ens trobem davant un fracàs col·lectiu que no podem permetre ni silenciar. Som conscients que el problema de l’accés a l’habitatge a Andorra no és nou i que l’encariment dels lloguers afecta cada vegada més capes de la població, però el que està passant amb els temporers que arriben per treballar durant la temporada d’hivern supera els límits del que és tolerable. No es pot construir una economia basada en el turisme i alhora ignorar la precarietat de les condicions de vida dels qui sostenen aquest model. Ens trobem amb treballadors que aterren amb il·lusió i bona fe, sovint provinents de l’altra banda de l’Atlàntic, i es veuen abocats a navegar un mercat immobiliari salvatge on es cobra per veure un pis, per signar un paper o directament per una clau que mai no arribarà. Els que demanen diners per oferir un certificat fals o una habitació inexistent no són simples espavilats, són estafadors i com a tal se’ls hauria de tractar. Però no és només responsabilitat de la policia o dels tribunals. És també responsabilitat de les institucions garantir que no es pugui fer negoci amb la misèria i la por de qui arriba sense contactes, sense coneixements legals i sense alternatives. És inadmissible que es permeti la proliferació d’anuncis en grups públics on es negocien subarrendaments il·legals o falsificacions de documents amb total impunitat. Que una habitació senzilla es cobri a preus desorbitats i sense cap garantia és un símptoma clar que la situació s’ha escapat de les mans. Mentrestant, els afectats, desinformats i vulnerables, es veuen obligats a acceptar condicions que no garanteixen cap dret ni cap dignitat. No es pot continuar mirant cap a una altra banda mentre alguns es lucren gràcies a la desesperació dels altres. Cal una resposta contundent però també una presa de consciència col·lectiva com a país. No podem tolerar que el somni d’una feina es converteixi en un malson.