Creixement constructiu

L’anàlisi de l’evolució del sector de la construcció durant els darrers trenta anys posa en evidència un canvi de model urbanístic que mereix una reflexió profunda. L’últim boom immobiliari, viscut entre el 2019 i el 2024, ha estat clarament liderat per la vall central, amb una concentració del 60% de la superfície autoritzada només a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, consolidant així una tendència cap a la densificació urbana i la verticalització de les construccions. Aquesta realitat contrasta amb el repartiment més equilibrat del període 2000-2004 i ha comportat un retrocés notable de la construcció en parròquies com Canillo o la Massana. Les dades mostren com el pes de Canillo en el total d’autoritzacions s’ha reduït de manera dràstica, probablement per l’efecte combinat d’una menor demanda de segones residències i la nova regulació urbanística aprovada el 2023, que limita l’edificabilitat fora dels nuclis urbans. En paral·lel, Escaldes-Engordany ha viscut una transformació radical, esdevenint l’epicentre de les grans promocions, amb el Clot d’Emprivat com a icona del nou paisatge arquitectònic del país. Aquest model, tot i tenir avantatges innegables, com ara l’aprofitament de la infraestructura existent i la proximitat als serveis, genera interrogants sobre la sostenibilitat a llarg termini, especialment pel que fa a l’accés a l’habitatge assequible, la mobilitat, la qualitat de vida i la càrrega sobre els serveis públics. Així mateix, la recuperació progressiva de l’activitat des del 2015 i el fort repunt entre el 2018 i el 2024 apunten un nou cicle expansiu que caldria gestionar amb més previsió, recursos i visió d’equilibri territorial. El creixement constructiu no ha estat uniforme ni neutral, i deixa entreveure desequilibris territorials que poden aprofundir-se si no es revisa el model actual. Davant d’aquest escenari, caldria que les administracions consideressin amb urgència un replantejament de les polítiques urbanístiques, pensant no tan sols en el creixement econòmic a curt termini, sinó també en la cohesió social, la protecció del territori i la qualitat de vida dels residents. L’expansió urbana és una realitat, però com es distribueix, com es regula i com es planifica marcarà el futur del país.