L’hora clau de la reforma
És una fase decisiva perquè s’ha d’acabar d’aclarir què es pot consensuar i què passa amb allò que no es pugui acordar
Xavier Espot tornava a insistir el passat dimarts, en l’espai El cap de Govern respon, que els canvis al sistema de pensions haurien d’arribar de l’entesa a la cambra parlamentària, però que si aquesta acaba sent inviable, la majoria prendrà les regnes per definir el model que ha de garantir la sostenibilitat volguda. La comissió legislativa que hi treballa és una herència de la legislatura passada, quan la CASS va proposar un seguit de mesures que implicarien un gir del sistema que s’ha mantingut inalterable des de la seva creació, a finals de la dècada dels 60 del segle passat. Aquella comissió va escoltar la de la Seguretat Social i altres veus expertes però la legislatura es va acabar i la represa va necessitar un temps de marge atesos els canvis al Consell General i l’arribada de nous consellers i noves forces polítiques. La qüestió és que quan queda un any i pocs mesos perquè la legislatura s’esgoti i la comissió encara no ha presentat un primer plantejament; apunten que ho faran en un mes. Es tracta d’una fase decisiva perquè s’ha d’acabar d’aclarir què es pot consensuar i què passa amb allò que no podrà acordar-se. Perquè les últimes setmanes ha quedat clar que Demòcrates assumeix que el sistema necessita intervencions estructurals que contemplin aquest segon pilar que ha de ser fruit de contribucions complementàries dels treballadors per crear un fons propi, a banda del col·lectiu, per tal de garantir prestacions dignes a les noves generacions. El Partit Socialdemòcrata ja ha deixat clar que ells no estan en aquest estadi, sinó en el de les modificacions sobre el sistema actual, i Concòrdia ha preferit no posicionar-se de moment. Tot apunta a un consens de mínims que permeti guanyar temps a les previsions de crisi del sistema amb mesures com apujar cotitzacions, i caldrà veure si Demòcrates decideix tirar endavant una revisió molt més profunda en solitari. L’històric ha demostrat que no és una carpeta que agradi remenar perquè necessitarà mesures impopulars i cada cop s’aproximarà més la data electoral.