La temporada de l’Entry/Exit

El pont de la Puríssima marca, un any més, l’inici real de la temporada d’hivern, amb tot el que comporta en termes d’activitat turística, mobilitat i preparació operativa per part dels diferents agents implicats. Enguany, tot i que el calendari redueix la durada del pont a només tres dies, les condicions són excepcionals per a les estacions d’esquí: neu abundant, amb fins a 30 centímetres nous caiguts la nit abans del tret de sortida, i més de 150 quilòmetres de pistes operatives als tres dominis del país. Aquesta combinació ha permès generar bones expectatives d’afluència, malgrat que el comportament del client d’última hora sempre introdueix incertesa. La realitat és que Andorra es presenta en bones condicions per captar visitants, especialment de proximitat, i amb una oferta àmplia tant en serveis com en activitat de neu. Tanmateix, aquest inici de temporada no ha estat exempt de dificultats, especialment en l’àmbit de la contractació de personal. El nou sistema europeu Entry/Exit ha afegit una complexitat burocràtica inesperada que afecta la contractació de treballadors extracomunitaris, especialment en un sector com el de la restauració, on cal personal qualificat i experimentat. El fet que la normativa s’hagi aplicat amb poc marge d’adaptació ha impedit planificar millor i conservar alguns dels perfils que ja havien treballat a les estacions. La dificultat no és tant de volum de mà d’obra, com de qualificació i d’adequació a les necessitats del servei. Tot i això, des de les estacions s’està treballant per resoldre aquestes mancances progressivament, amb l’objectiu de garantir el nivell de qualitat que el visitant espera. L’episodi evidencia, però, que qualsevol canvi normatiu amb incidència transfronterera necessita temps, coordinació i capacitat d’adaptació. En paral·lel, i com cada any, també caldrà gestionar el volum de trànsit previst per aquestes dates, amb una previsió de prop de 60.000 vehicles d’entrada al país, dada que confirma l’atractiu del destí però que obliga a una gestió acurada de l’accés i del retorn, especialment en trams sensibles com la Seu d’Urgell o l’N-145.