Quan créixer és destruir

Les construccions massives a Escaldes, amb torres que han transformat l’skyline de forma irreversible, exemplifiquen amb cruesa la factura del creixement accelerat i desordenat. La pèrdua d’espais públics, com zones verdes o àrees de joc infantil, i la desaparició d’aparcaments comunals són ja una realitat visible i palpable per a qualsevol ciutadà. Però més enllà de la immediatesa de les molèsties, el que està en joc és el llegat que deixem a les generacions futures: una parròquia saturada de ciment, sense marge per a la convivència, la vida veïnal ni la qualitat urbana. I això no és una exageració, sinó una evidència que cal afrontar amb determinació i ambició política. Aquest no és només un problema d’Escaldes-Engordany. És el mirall del que està passant arreu del país si no s’actua amb celeritat i visió. El boom immobiliari no pot continuar sent una carta blanca per destruir el poc teixit ciutadà que ens queda. Per això, calen eines eficaces i valentes que permetin als comuns exercir el seu paper de garants de l’equilibri urbanístic. Un règim sancionador prou sever per dissuadir infraccions greus, mecanismes per intervenir en edificis en mal estat o construccions irregulars i, sobretot, vies judicials especialitzades que donin resposta ràpida i efectiva a les vulneracions de la normativa. També cal reforçar el seguiment de les obres, implicant-hi tots els agents del procés constructiu, des dels arquitectes fins als promotors, per garantir que el que s’autoritza és allò que finalment s’edifica. No es pot continuar mirant cap a una altra banda mentre es construeixen edificis que no compleixen amb el que diu la llicència. No podem permetre que l’especulació marqui l’agenda urbanística. El creixement ha de ser compatible amb la vida, amb el dret a l’espai públic i amb una planificació pensada en clau de país, no d’interessos puntuals. Donar eines reals als comuns és, ara mateix, una qüestió de responsabilitat col·lectiva. Com va dir ahir la cònsol d’Escaldes, impacta veure el parc infantil tancat, tot i els legítims drets dels propietaris.