El repte diari de la frontera

Els 3.682 desplaçaments diaris entre l’Alt Urgell i Andorra reflecteixen una realitat consolidada: la interdependència entre el territori català i el Principat. Andorra representa una oportunitat laboral real per a centenars de famílies urgellenques, que han trobat feina estable, ingressos fixos i una dinàmica econòmica que sovint no troben al seu lloc d’origen. Lluny de ser un problema, aquest vincle ha esdevingut un element estructural de la comarca, i cal reconèixer el rol que juga Andorra en la sostenibilitat de moltes llars de l’Alt Pirineu, malgrat els conflictes que han sorgit darrerament. Ara bé, aquesta mobilitat tan intensa no és gratuïta. Té costos personals, ambientals i d’equilibri territorial. El desplaçament constant implica hores al volant, dificultats per conciliar, desgast i una dependència excessiva del vehicle privat. I és aquí on cal posar el focus: no a qüestionar el vincle, sinó a com fer-lo més amable, eficient i sostenible. Una millor connexió en transport públic, amb freqüències adaptades als horaris laborals i tarifes accessibles, podria alleugerir una bona part del pes que ara recau sobre les famílies. Igualment, caldria explorar fórmules compartides, aparcaments dissuasius i, sobretot, cooperació institucional entre territoris. Els motius pels quals molts professionals viuen a la Seu d’Urgell són diversos: no només l’habitatge més assequible, sinó també una afinitat cultural, educativa i social amb la ciutat. El repte, doncs, no és evitar els desplaçaments, sinó gestionar-los millor. Però aquest repte no pot recaure només en les persones. És indispensable una estratègia conjunta entre el Govern, la Generalitat i els municipis implicats, que vagi més enllà de la mobilitat i abraci altres qüestions. Aquestes relacions humanes i econòmiques ja són una realitat; ara cal que també ho siguin les polítiques que les acompanyin. Una frontera que uneix, més que no pas separa, només funcionarà si va acompanyada de solucions modernes per a una realitat complexa i quotidiana. A l’horitzó proper hi ha el tramvia, conegut com a Tramvalira.