Recursos per a l’hospital

La manca d’una màquina de ressonància magnètica nuclear (RMN) a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell és una qüestió que s’arrossega des de fa dècades i que ha tornat al centre del debat arran de les explicacions donades pel Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS). L’organisme justifica aquesta absència per motius de sostenibilitat i per una distribució de recursos que fins ara considerava adequat mantenir centralitzat el servei en centres externs, sempre amb conveni amb la CASS. La realitat actual, però, és diferent de la de fa vint anys, i les necessitats diagnòstiques han evolucionat, de manera que el mateix SAAS reconeix que l’RMN pot tenir una utilitat complementària al TAC, tot i que amb menys indicacions. Aquesta evolució també es reflecteix en el vessant formatiu, ja que disposar d’una RMN dins del mateix hospital contribuiria al desenvolupament professional dels radiòlegs i a un millor aprofitament dels seus coneixements en patologies complexes. El sistema actual permet garantir l’atenció, però requereix trasllats en ambulància i una coordinació que, tot i funcionar, pot condicionar la rapidesa i la comoditat de l’atenció al pacient. A tot això s’hi afegeix la manca d’espai actual, una limitació reconeguda pel mateix SAAS i que ha motivat que el ministeri de Salut treballi en un Pla Nacional de Radiologia per reorganitzar recursos i prioritzar les necessitats reals del país. És comprensible que durant molts anys s’hagués optat per una gestió compartida dels serveis d’imatge, però un hospital nacional ha de garantir, en la mesura que sigui possible, la màxima autonomia tècnica per donar resposta a les demandes d’una població resident i flotant que supera àmpliament la capacitat habitual d’un centre d’aquestes dimensions. La medicina actual exigeix rapidesa, versatilitat i capacitat de resposta integral, tres atributs que es veuen afavorits quan els recursos clau es troben dins de les parets del mateix centre hospitalari.