Combatre les addiccions
L’augment de casos d’addiccions obliga a reforçar el tractament, però sobretot a prioritzar la prevenció
Les dades facilitades sobre l’activitat de la Unitat de Conductes Addictives (UCA) evidencien una realitat preocupant i creixent: les addiccions continuen arrelant amb força en la societat andorrana, afectant no només la salut física i mental dels individus, sinó desbordant també els recursos del sistema sanitari. L’augment sostingut de persones ateses –gairebé un 51% més en cinc anys– posa de manifest un fenomen que ja no pot ser tractat com una problemàtica marginal o individual, sinó com un desafiament col·lectiu amb conseqüències socials, econòmiques i de salut pública profundes. Tot i l’esforç dels professionals i la millora de l’accessibilitat al servei, la realitat és que la pressió assistencial augmenta, i el sistema de registre encara no permet distingir amb claredat les recaigudes ni fer un seguiment efectiu dels abandonaments de tractament. Aquesta manca de dades limita la capacitat d’avaluació i de resposta i evidencia la necessitat de reforçar no només els equips, sinó també els sistemes d’informació i monitoratge. Ara bé, per molt essencial que sigui l’abordatge terapèutic i el tractament, la clau de volta està en la prevenció. És des de la intervenció precoç, la formació educativa, la sensibilització i la construcció d’entorns protectors que es pot contenir aquesta onada. Les addiccions no són només una qüestió de salut individual, sinó un símptoma d’un malestar estructural que exigeix una mirada comunitària, interdisciplinària i compromesa. El Pla nacional de conductes addictives i el Pla integral de salut mental són passos importants, però cal garantir-ne la plena aplicació amb recursos, implicació institucional i visió a llarg termini. Fer front a les addiccions vol dir actuar abans que apareguin, dotar la societat d’eines de resistència i alternatives significatives. No podem limitar-nos a tractar les conseqüències si no som capaços d’afrontar les causes. I això només és possible amb una política valenta i sostinguda que situï la prevenció com a eix central.