Moviments polítics

La política andorrana es mou amb intensitat mentre els partits es reestructuren i exploren aliances amb vista a un escenari electoral que, tot i no ser imminent, comença a configurar-se amb claredat. El relleu a la direcció de Demòcrates per Andorra es formalitzarà al congrés del 29 de novembre, en el que suposarà el primer moviment significatiu d’aquesta nova etapa, amb Ladislau Baró previst per assumir la presidència amb voluntat de lideratge i continuïtat, acompanyat per Guillem Casal i Maria Martisella en càrrecs clau. Aquest trio combina experiència, renovació i presència territorial, i podria configurar la base del futur projecte electoral taronja, en un context en què es parla obertament de successió i d’obrir el camí a possibles candidatures alternatives dins del mateix espai, com ara la de Martisella. Paral·lelament, el bloc liberal ha decidit reagrupar forces després d’una etapa de fragmentació. Acció i Liberals han oficialitzat una coalició que, sense convertir-se en un partit únic, es dota d’una estructura comuna per garantir estabilitat i projecte compartit. Aquesta plataforma, que també podria incorporar Ciutadans Compromesos, aspira a ocupar l’espai ideològic liberal amb més presència i amb vocació d’influència. La integració de representants al Consell i la permanència de càrrecs al Govern indiquen una voluntat de col·laboració amb Demòcrates, però també la necessitat de definir millor els rols i les línies pròpies de cada actor. La idea de sumar esforços sense diluir identitats és un dels pilars que expressen els seus líders, que veuen en aquesta unitat una manera d’ampliar presència institucional i de preparar el terreny per a acords més amplis. L’escenari, per tant, dibuixa una configuració de blocs, amb DA al centre i aliances orbitant al seu voltant, en un equilibri que combina cooperació i competència. En aquest context, la política d’entesa conviu amb la batalla pel relat, la posició i l’espai dins de les llistes. El fet que Xavier Espot hagi descartat l’avançament electoral dona marge per consolidar aquestes reconfiguracions, tot i que les dinàmiques internes de partit i els equilibris territorials poden accelerar les definicions.