Pas en fals del PS

El trencament del Partit Socialdemòcrata amb la majoria comunal d’Escaldes-Engordany representa un pas delicat i de conseqüències immediates per a la formació, que perd la meitat de la seva presència institucional en els comuns i es queda únicament amb Andorra la Vella com a bastió de govern local. La sortida es va justificar per discrepàncies personals i un ambient intern que el PS considera insostenible, però el moviment ha estat percebut dins mateix del partit com una decisió discutible, amb veus que eren partidàries de mantenir la coalició fins a final de mandat. La situació es complica encara més pel fet que la ruptura no ha estat provocada per desacords ideològics o per diferències en el model de gestió comunal, sinó per un conflicte arran de la figura del conseller David Pérez i la seva relació amb un cas de conflicte d’interessos. El rebuig del comú a considerar aquesta qüestió com a justificació suficient per a la ruptura, i la seva defensa de la cohesió de l’equip, contrasten amb la decisió del PS, que s’interpreta com un acte que pot debilitar la seva capacitat de projecció i influència a curt termini. En un moment en què les formacions progressistes s’enfronten al repte de consolidar una alternativa sòlida i coherent, la sortida d’una de les poques majories on el PS tenia veu i responsabilitat política sembla un pas enrere que podria afectar tant la seva credibilitat com la seva estructura interna. El gest es percep més com un moviment d’autosabotatge que no pas com una estratègia calculada, sobretot tenint en compte que Concòrdia ha deixat clar que el trencament local no alterarà la cooperació a nivell nacional ni descarta aliances de futur. La decisió arriba, a més, en un context en què el PS ja disposa de poca força institucional i podria veure’s encara més aïllat si no aconsegueix explicar amb claredat els motius de la ruptura i evitar que la iniciativa acabi reforçant la imatge de divisió o de falta d’estratègia dins del partit.