L’emergència judicial

Només en un mes, el d’octubre, s’ha hagut de recórrer en una trentena d’ocasions a batlles per tal de formar tribunals davant la impossibilitat de completar-los amb els magistrats de Corts. El perquè és la relació que havien mantingut amb els casos en el passat exercint el rol de fiscals. Ara mateix han passat pel ministeri públic els quatre jutges del Tribunal de Corts en actiu, amb la distinció que Nàdia Alís va anar després a la Batllia. La cinquena incorporació havia de ser la de la jurista catalana Míriam de Rosa, però està paralitzada pel recurs interposat per la batlle Alexandra Terés, apel·lant a la Constitució, que diu que la designació de magistrats forans se circumscriu únicament a quan no és possible cap altra alternativa, en definitiva, quan no hi ha candidats andorrans. I aquests són els dos problemes que té ara mateix la Justícia: les anteriors funcions dels magistrats del Tribunal de Corts i que l’única alternativa per completar una instància amb un perfil sense risc de contaminació per la seva feina anterior i per la seva procedència està bloquejat. Perquè no es poden obviar les conseqüències d’una comunitat tan petita com l’andorrana, en què es multipliquen els casos potencials que un lligam personal pugui forçar la inhibició d’un jutge. És legítima l’aspiració dels professionals de la judicatura andorrans de voler créixer en l’estructura i ho és que es dissenyés una carrera per a facilitar-ho. Però la posada en pràctica n’ha constatat la necessitat de fer un pas enrere, revisar-ne el plantejament i buscar altres fórmules de progressió. És absolutament anòmal que hi hagi complicacions tan evidents de formar sales per jutjar i que s’hagi de recórrer a batlles per a fer-ho; per solucionar un problema se n’acaba per provocar un altre, que és que els batlles hagin de deixar les funcions ordinàries i, per tant, tots els processos s’alenteixin. Josep Maria Rossell va posar data al col·lapse i és imminent, en cinc o sis mesos. Urgeix trobar una solució per posar-hi remei abans d’abocar una institució cabdal al desastre.