Parlar abans que busquin

L’accés precoç i massiu a continguts pornogràfics per part dels infants i adolescents és un fenomen estès a tot Europa. I tot i els senyals d’alarma llançats per experts i institucions, el debat continua sent tímid, tabú i desconnectat de les famílies. Les dades són clares: segons Save the Children, més del 50% dels adolescents ha consumit porno abans dels 13 anys i alguns infants hi tenen accés tan aviat com als 8. A Andorra, com a la resta de països europeus, aquest consum es produeix principalment a través de dispositius personals sense cap control ni filtre, sovint de forma accidental. És un problema transversal que afecta l’educació, la salut mental i la construcció de les relacions sexoafectives. Les plataformes de contingut pornogràfic no verifiquen realment l’edat de l’usuari i la legislació europea continua sent insuficient per frenar l’accés dels menors. França i Alemanya han intentat impulsar lleis per reforçar els controls, però l’efectivitat real és limitada davant la rapidesa de les tecnologies i la deslocalització dels servidors. En aquest context, la responsabilitat recau parcialment en les famílies, que sovint no tenen eines, ni informació, ni coratge per abordar aquesta realitat amb els seus fills. Parlar de sexualitat a casa continua sent incòmode. Però cal entendre que, si no ho fem nosaltres, ho farà internet. I el porno no és una guia segura. A través d’aquests vídeos, molts menors aprenen una visió distorsionada i violenta del sexe, amb rols estereotipats, absència de consentiment i una nul·la dimensió emocional. Aquest tipus de continguts pot modelar la seva conducta, fomentar actituds masclistes, generar inseguretats i normalitzar pràctiques que res tenen a veure amb una relació sana. La psicòloga Mónica Martínez, a Andorra, ho denuncia amb exemples reals i fa una crida a l’acció: és urgent obrir converses honestes i informades amb els infants, des de l’escolta i sense prejudicis, per ajudar-los a entendre que el que veuen és una ficció i no un model de vida. Calen polítiques públiques valentes, educació afectivosexual rigorosa i accessible.