Situació límit amb Espanya

La incapacitat de preveure conseqüències, la inacció reiterada i una confiança excessiva en el pes del bon veïnatge han portat el país a una situació límit que ara esclata amb tota la seva cruesa. La crisi dels falsos fronterers no és nova, però el que ha canviat és la paciència d’Espanya, que ha decidit tallar d’arrel una problemàtica que Andorra ha ignorat massa temps. El sistema Entry/Exit, que es començarà a aplicar el 2 de febrer, en plena temporada d’hivern, farà aflorar els efectes d’una deixadesa institucional que ha permès que centenars de treballadors aparentessin residir al país mentre vivien a la Seu d’Urgell. El govern espanyol ha dit prou, i ja ha deixat clar que no tornarà a asseure’s a la taula fins que Andorra implementi mesures efectives i n’aporti resultats tangibles. El missatge és clar i contundent, i les declaracions del delegat del govern a Catalunya ho reforcen: cal posar ordre, calen concessions i cal assumir responsabilitats. L’episodi no tan sols posa en risc el funcionament normal de la temporada d’hivern, amb la quota de treballadors temporers en l’aire, sinó també l’operativitat futura de l’aeroport de la Seu com a punt Schengen. El Govern ha reaccionat tard i a contrapeu, modificant el reglament d’Immigració per introduir a correcuita requisits que, en un escenari de previsió, ja haurien d’haver estat en vigor. El mal ja està fet, però encara s’hi pot posar remei. El primer pas és assumir que el problema és real, que hi ha hagut picaresca aprofitada per una política permissiva, i que fer marxa enrere requerirà decisions impopulars. Andorra no pot continuar pensant que se’n sortirà amb bones paraules i acords informals. El bon veïnatge es construeix amb responsabilitat i compromisos clars, no amb ambigüitats ni inèrcies. El temps de la improvisació ha acabat i el país no es pot permetre perdre la confiança d’un soci com Espanya per negligència pròpia. És l’hora de fer els deures, de posar ordre i de recuperar el respecte institucional que s’ha erosionat.