Primer habitatge en propietat

La presentació del nou programa d’accés al primer habitatge en propietat suposa un pas ferm i decidit cap a una política d’habitatge més accessible i socialment compromesa. Es tracta d’una iniciativa bona, que respon a una demanda reiterada de les noves generacions per poder establir un projecte de vida al país sense que la compra d’un immoble sigui una fita inassolible. El fet que el Govern es comprometi a avalar i finançar íntegrament els interessos hipotecaris durant els primers set anys, suprimint alhora l’obligació de fer una entrada inicial, representa un canvi de paradigma en les polítiques públiques vinculades a la vivenda. Aquesta línia d’ajut, dissenyada amb criteris de progressivitat, estableix límits raonables d’ingressos i de valor màxim del pis, i articula una fórmula que permet adaptar la quota mensual a la capacitat econòmica real de cada beneficiari. És una mesura ambiciosa, perquè implica un compromís pressupostari directe i una aposta per allargar els terminis hipotecaris fins a cinquanta anys per tal de fer viable el finançament i afavorir la consolidació de projectes vitals de llarg recorregut. Però sobretot és una proposta que demostra sensibilitat política i voluntat d’actuar en un àmbit que afecta directament la qualitat de vida, l’arrelament i el futur del jovent. També representa un pas necessari per evitar que el desequilibri entre lloguer i compra perpetuï la precarietat residencial entre les noves generacions. És evident que caldrà vetllar per una aplicació rigorosa del programa, perquè l’ajuda arribi a qui realment la necessita i perquè no esdevingui una eina especulativa. Però amb mecanismes de control sòlids i una bona coordinació amb els bancs i notaris, aquest model pot esdevenir un referent de política habitacional pública. En un país on més de dos terços dels residents viuen de lloguer, facilitar l’accés a la propietat a les persones amb voluntat d’establir-s’hi a llarg termini no és només una qüestió de justícia social, sinó també una inversió en cohesió, estabilitat i sostenibilitat del model andorrà.