El nou pressupost

El pressupost que el Govern ha presentat per a l’exercici del 2026 confirma el moment de bonança econòmica que viu el país, però també la voluntat de traduir aquest creixement en polítiques públiques que combinin la visió de futur amb la resposta a les necessitats immediates. Són comptes que baten rècords en volum de despesa, amb 750 milions d’euros, i que aposten de manera clara per tres grans eixos: l’augment salarial dels treballadors públics, la inversió en infraestructures i habitatge, i el reforç del sistema sanitari. El context permet mantenir un dèficit controlat, projectat en 40 milions d’euros, que probablement serà inferior, tal com ha passat els darrers anys, gràcies a una recaptació que supera les previsions. El creixement sostingut dels impostos directes –amb especial incidència en societats i IRPF– demostra una major diversificació de l’economia i una dependència decreixent del tabac, fet que reforça la solidesa del model actual. Pel que fa a la despesa, destaca l’esforç en personal, amb increments justificats tant per la inflació com per acords amb els sindicats, així com les noves incorporacions, especialment en cossos com la policia. L’increment de la despesa corrent respon a l’adaptació comptable de determinats serveis que abans es consideraven inversió, com el parc mòbil o la tecnologia. En l’àmbit d’inversions, els 81 milions d’euros pressupostats –als quals cal afegir les transferències a entitats públiques– reforcen el compromís amb la millora de la xarxa viària, la promoció d’habitatge i l’impuls a la sanitat, amb una dotació específica per al SAAS i la renovació d’equipaments. Els ministeris disposen de més marge, i destaca especialment l’àrea de Salut, amb un increment notable per fer front al dèficit de la branca sanitària i al nou conveni del personal de l’hospital. En definitiva, uns comptes pensats per consolidar el progrés econòmic, fer front als reptes socials més urgents i construir els fonaments d’un país més preparat per al futur, tot mantenint la disciplina fiscal i sense incrementar la pressió impositiva.