El luxe eclipsa la realitat

Els anuncis de pisos per 25.000 euros mensuals a portals de luxe són la punta d’un iceberg que revela un problema estructural: el mercat de lloguer a Andorra s’ha escapat de qualsevol paràmetre raonable. Els habitatges més exclusius, concebuts com a símbols de prestigi i destinats a un públic internacional, han acabat distorsionant una realitat que, per a la majoria, és molt menys glamurosa. En paral·lel a aquesta bombolla de luxe, la resta del mercat tampoc ofereix respir. A parròquies com Sant Julià o Encamp, els pisos superen fàcilment els 2.800 i 3.300 euros mensuals, i a Escaldes la mitjana es dispara fins als 7.204 euros. Xifres que, malgrat no incloure spa ni domòtica, són igualment inassolibles per a bona part de la població. Mentrestant, les famílies fan números impossibles per no haver de destinar tot el sou a un sostre. Els joves, fins i tot amb contractes indefinits, no poden emancipar-se i es veuen obligats a compartir pis o, com passa en altres països, a simular parelles per tenir accés a un lloguer mínimament assumible. Ens trobem en una situació en què la precarietat ha deixat de ser provisional per convertir-se en estructural. El 64% de les llars andorranes viuen de lloguer, i el percentatge no para de créixer. Però l’oferta no acompanya: els pisos disponibles són pocs, molts no arriben ni a publicar-se i la demanda supera de llarg la disponibilitat. En aquest context, el mercat especulatiu campa lliure, especialment en aquells segments que queden fora de qualsevol regulació. El model actual no només és insostenible, sinó injust. Reforça una Andorra a dues velocitats: la dels que poden pagar qualsevol xifra i la dels que han de negociar cada mes entre viure o sobreviure. S’està treballant en l’oferta pública de lloguers assequibles, una fórmula que de moment sembla l’únic camí viable per aturar aquest deliri i aconseguir controlar els preus incrementant l’oferta. No es tracta només de frenar els excessos del luxe, sinó de protegir el dret bàsic a tenir una llar i facilitar que nacionals i residents no hagin de marxar fora.