La detecció precoç salva vides
Detectar el càncer de mama a temps marca la diferència entre viure i morir, entre curar-se aviat o massa tard
El càncer de mama continua sent una de les principals causes de mortalitat entre les dones dels països desenvolupats. Des dels sistemes sanitaris públics es fa una aposta decidida per la prevenció i, sobretot, pel cribratge sistemàtic com a via fonamental per reduir la mortalitat. Andorra no n’és una excepció. Des de l’any 2008, el ministeri de Salut impulsa un programa de detecció precoç dirigit a dones d’entre 50 i 74 anys. El procediment és senzill: una carta convida les participants a fer-se una mamografia i, si el resultat és normal, són convocades novament al cap de dos anys. Aquest control permet detectar lesions en estadis molt inicials, quan encara no són palpables i les probabilitats de curació són molt altes. Les dades recents confirmen el valor d’aquest programa. En el que portem d’any, s’han detectat 61 casos de càncer de mama, dels quals nou han estat gràcies al cribratge. Això representa un 14,76% dels diagnòstics, un percentatge superior al del 2024. En aquella ocasió, 10 dels 78 casos es van identificar mitjançant la detecció precoç, fet que suposa un 12,83%. Són xifres modestes, però significatives, i probablement augmentaran a mesura que avanci l’any. Des de l’inici del programa, ja són 191 els diagnòstics obtinguts gràcies a aquesta eina. La importància de la detecció precoç és doble: d’una banda, redueix el patiment associat a tractaments agressius i millora el pronòstic; de l’altra, també optimitza els recursos del sistema sanitari. Segons estudis internacionals, cal convidar 250 dones a participar en un programa per evitar una sola mort. És una dada contundent que demostra que la inversió val la pena. Per això cal insistir-hi: la detecció precoç salva vides. Però també cal recordar que la prevenció no es limita a la mamografia. En el Dia Mundial contra el Càncer de Mama, no només s’ha de posar el focus en les xifres, sinó també en el compromís individual i col·lectiu per fer front a una malaltia que, si bé no es pot evitar del tot, sí que es pot combatre quan s’actua a temps.