Endeutament de l’Estat

La proposta dels grups parlamentaris de Demòcrates i Ciutadans Compromesos de reduir progressivament el límit d’endeutament de l’Estat fins al 25% del PIB el 2046 introdueix un debat rellevant sobre la sostenibilitat de les finances públiques a llarg termini. L’objectiu de garantir estabilitat pressupostària i consolidar una cultura de control del dèficit pot ser compartit per bona part de l’arc parlamentari, però l’operació no està exempta de dificultats. Els economistes coincideixen que el plantejament és raonable en teoria, però complicat a la pràctica, especialment si no es defineixen les eines amb què es vol assolir aquesta fita. Davant l’increment previst de la despesa social, sanitària i en pensions en els pròxims anys, i en un escenari de creixement moderat, el repte d’ajustar el deute a un quart del PIB sense augmentar la pressió fiscal o reduir serveis públics pot resultar inviable. La mateixa proposta de DA i CC planteja flexibilitzacions, com ara la possibilitat d’incomplir el límit en contextos de recessió si es disposa de superàvits previs, i obre la porta a revisar altres regles com la de la despesa corrent o la composició dels ingressos fiscals. També es reconeix que l’objectiu implica una adaptació a les dinàmiques demogràfiques i econòmiques del país, i que pot exigir reformes estructurals. Amb tot, caldrà veure fins a quin punt aquest marc normatiu pot mantenir-se estable durant dues dècades, tenint en compte els canvis polítics, econòmics i socials que es poden produir. La responsabilitat financera és desitjable, però requereix realisme, rigor tècnic i capacitat d’anticipació. Un excés de rigidesa podria tenir efectes contraproduents i limitar la resposta pública davant noves necessitats. El debat parlamentari haurà de buscar equilibri entre prudència fiscal i flexibilitat operativa. Mentrestant, l’existència de propostes alternatives i la predisposició al consens que han expressat altres formacions poden afavorir una reforma sòlida i útil, que respongui als reptes actuals sense hipotecar els del futur.