Facilitar l’ensenyament

Les mesures per promoure el català com a llengua pròpia i oficial d’Andorra són, sens dubte, benvingudes i imprescindibles per garantir la cohesió social i la identitat nacional, però per tenir èxit han d’anar acompanyades dels recursos adequats que en facin possible la implementació real i efectiva. L’entrada en vigor de la nova llei lingüística ha comportat un canvi de paradigma que ha traslladat a l’ensenyament de la llengua una responsabilitat que fins ara recauria en l’àmbit migratori, i ha convertit el coneixement del català en un requisit administratiu per renovar permisos de residència. Aquest nou escenari ha tensat els Centres de Català, que han hagut de fer front a un augment notable de la demanda amb mitjans limitats, tal com constata la memòria del curs 2024-2025. L’ús instrumental del català, cada cop més vinculat a l’obtenció o manteniment de drets legals, desplaça progressivament la voluntat d’integració com a motor de l’aprenentatge. Si bé és lògic i legítim que el país vulgui reforçar l’ús de la seva llengua oficial, també és imprescindible que aquest esforç vagi acompanyat d’una planificació educativa realista i de prou recursos per garantir una oferta formativa digna, accessible i adaptada a la diversitat de perfils. L’experiència de centres com el del Pas de la Casa, sotmès a una pressió desproporcionada, demostra que hi ha desequilibris que cal corregir. Alhora, les desigualtats en els resultats dels exàmens oficials posen de manifest que no tothom parteix del mateix punt ni té les mateixes oportunitats d’èxit. És, doncs, responsabilitat del Govern assegurar que l’aprenentatge del català no esdevingui una barrera afegida per a les persones nouvingudes, sinó una eina real d’integració i progrés. Promoure la llengua pròpia ha de ser una política de país, però cal evitar que aquesta s’instrumentalitzi fins al punt de desnaturalitzar-ne l’objectiu pedagògic i social. Només amb un compromís ferm per l’equitat lingüística podrem avançar cap a una societat cohesionada i pluricultural on el català sigui llengua de trobada i no de separació.