Cuidar la salut mental
La salut mental reclama atenció, prevenció i recursos per garantir el benestar integral de la ciutadania
Uns 11.000 ciutadans d’Andorra podrien patir actualment alguna mena d’afectació relacionada amb la salut mental, una dada que no pot ser ignorada i que evidencia que el benestar psicològic no és un afer marginal ni excepcional, sinó una realitat present i persistent que interpel·la tota la societat i que afecta totes les edats, condicions i àmbits de la vida quotidiana. Tenir cura de la salut mental ha de tenir el mateix valor que preservar la salut física, perquè totes dues són dimensions inseparables del benestar global de la persona. La jornada commemorativa d’ahir, amb actes com ara el partit de bàsquet solidari Dona’t un temps, va posar sobre la taula la necessitat d’avançar en tres eixos fonamentals: la visibilització, la prevenció i la lluita contra l’estigma. La salut mental no pot reduir-se a un enfocament sancionador o clínic; ha de ser, com va remarcar la ministra de Salut, una eina comunitària que acompanyi, previngui i enforteixi vincles. La posada en marxa imminent del centre comunitari de salut mental i addiccions és una bona notícia que ha d’anar acompanyada dels recursos humans i materials necessaris per funcionar plenament, i d’un compromís polític continuat que en garanteixi l’eficàcia i continuïtat. També cal recordar, com ho va fer el director assistencial del SAAS, que demanar ajuda no és debilitat, sinó coratge, i que parlar-ne obertament trenca murs invisibles que, durant massa temps, han silenciat el patiment de moltes persones. El lema d’enguany, Dona’t un temps, apel·la justament a aquest gest senzill però fonamental: aturar-se, escoltar-se, compartir i cuidar-se. És en els gestos quotidians i en la manera com ens relacionem on es juga gran part de la prevenció. Construir una societat empàtica, informada i lliure de prejudicis passa per entendre que la salut mental és una responsabilitat col·lectiva. Cal que institucions, professionals i ciutadania avancin plegats cap a un model que protegeixi el dret a sentir-se bé i que faci de l’atenció emocional un pilar estructural del país que volem ser.