Els prats no són un parc
Una acció fàcilment evitable posa en risc la salut del bestiar i pot causar pèrdues econòmiques als ramaders
Un gos ha d’anar lligat per via urbana i el propietari ha de recollir la femta, malgrat que hi continuen havent excepcions i incívics que se salten aquestes normes bàsiques. És la problemàtica que ha tingut més ressò perquè també és la que afecta allà on hi ha més trànsit de persones. Però ara ramaders d’Ordino també posen el focus en els perjudicis que representa per al bestiar que un gos es coli en un prat on peixen vaques i que el propietari decideixi deixar la femta, no recollir-la com tocaria. I és que suposa un risc per a la salut dels animals, tal com han explicat al Diari, perquè poden transmetre un paràsit que malmet el sistema reproductor del bestiar i que ja s’ha traduït en sacrificis. En conseqüència, és una pèrdua econòmica per als ramaders per una acció fàcilment evitable. De fet, hi ha cartells alertant de la prohibició que els gossos entrin als prats i de la multa associada si s’incompleix, però es tracta d’advertiments que alguns decideixen obviar. Per tant, no és desconeixement, sinó ànim de vulnerar la normativa perquè sí, amb elements de defensa com la muntanya és de tots que no tenen cap mena de sentit en aquest cas. També el carrer és de tots, però ens hem de regir per unes normes per garantir la convivència. El mateix s’ha de replicar en aquest cas. Els comuns s’han abocat els últims anys a posar solucions a aquesta problemàtica amb equipaments per al lleure dels animals, campanyes de sensibilització i noves fórmules per mirar d’identificar els incívics, amb el sistema de recollida d’ADN de les femtes que s’abandonen a la via pública. També convindria incidir en problemàtiques com l’exposada, malgrat que s’ha de reconéixer que si ja és difícil enxampar incívics en zona urbana, molt més en indrets aïllats. Seria bo recordar que els prats no són parcs públics, que són propietats privades amb una funció econòmica, però també de preservació del medi, malauradament a la baixa pel creixement desbocat que vivim. I als que diuen que la muntanya és de tots, recordar-los que també és molt gran.