Preservar l’entorn natural
Protegir l’entorn natural és avui un acte de responsabilitat col·lectiva davant les amenaces del desenvolupament excessiu
El projecte impulsat pel Govern amb la col·laboració dels comuns de Canillo i Ordino per assolir el 30% del territori nacional protegit representa un pas ferm i necessari en la direcció d’una Andorra més equilibrada i respectuosa amb el seu entorn natural. La proposta de creació d’un nou parc natural nacional, que preveu protegir 73 quilòmetres quadrats de territori, s’erigeix en una resposta coherent i estructurada a la pressió urbanística que han patit diverses zones del país en els darrers anys. En un context marcat per la proliferació de construccions, sovint desmesurades i amb impactes paisatgístics i ambientals evidents, iniciatives com aquesta posen en valor la importància de preservar els espais de més alt valor ecològic, paisatgístic i identitari del Principat. El fet que el projecte s’hagi plantejat des del diàleg amb entitats socials, ambientals i propietaris privats en reforça el caràcter inclusiu i consensuat, elements fonamentals per a l’èxit d’un model de conservació integrat. La compatibilitat expressada entre la protecció i els usos tradicionals del territori, com ara la ramaderia, l’agricultura o la caça, confirma que la preservació del medi no ha de ser excloent, sinó un valor afegit que pot conviure amb activitats arrelades i sostenibles. L’objectiu de superar el 30% de superfície protegida abans del 2030 situa Andorra al nivell dels compromisos internacionals més exigents i en línia amb el marc global de biodiversitat acordat en el si de les Nacions Unides. Més enllà del simbolisme de les xifres, aquest nou parc nacional és una oportunitat per consolidar una política ambiental ambiciosa i dotada de mitjans efectius. La voluntat expressada pel Govern d’impulsar una llei específica i un pla de gestió per al futur espai reforça el caràcter normatiu i operatiu del projecte. Preservar el territori és, avui, una responsabilitat compartida que ha de traduir-se en accions reals, especialment quan el creixement urbanístic desafia cada cop més la capacitat del país de protegir el que el fa únic.