Andorranitzar la justícia

La presa de possessió de Nàdia Alís com a nova magistrada del Tribunal de Corts podria haver marcat un pas més en el procés d’andorranització de la justícia, però alhora podria haver obert la porta a un debat que probablement condicionarà el futur de la carrera judicial. El recurs presentat per la batlle Alexandra Terés contra el nomenament de la jurista catalana Míriam de la Rosa Palacios, guanyadora del concurs extern per a una de les places vacants, podria interpretar-se com una mostra de la tensió latent sobre qui hauria de tenir la responsabilitat de jutjar en un sistema jurídic tan petit com l’andorrà. Aquesta impugnació podria entendre’s com un intent de defensar la prioritat dels professionals andorrans, però també podria ser vista com un moviment en la pugna pel control dels tribunals. La Constitució ja va establir que els jutges forans serien necessaris mentre no fos possible fer altrament, i és aquí on s’obriria la discussió: podria ser que ja hi hagués prou candidats locals per cobrir les necessitats o, al contrari, podria ser que la realitat d’un país reduït i interconnectat fes imprescindible mantenir cert equilibri amb presències externes per evitar col·lapses i incompatibilitats. El president del Consell Superior de la Justícia, Josep Maria Rossell, va recordar ahir que l’objectiu principal hauria de ser sempre el bon funcionament del sistema, i en aquest sentit l’andorranització absoluta podria arribar a ser contraproduent si impedís garantir la imparcialitat i la continuïtat dels processos. La polèmica també podria reobrir el debat sobre la promoció de fiscals a magistrats, que alhora hauria generat incompatibilitats difícils de gestionar en un entorn sense mobilitat territorial. En definitiva, l’andorranització de la justícia hauria de ser un objectiu compartit, però només si es donessin les condicions adequades i en el moment oportú, ja que la precipitació podria posar en risc el funcionament de tot el sistema. El repte, per tant, no hauria de ser només incrementar el nombre de magistrats andorrans, sinó assegurar que la justícia pugui continuar sent eficaç, independent i adaptada a les particularitats d’un país petit.