La bretxa cedeix però persisteix
És un avenç petit, insuficient i simbòlic en un problema cronificat que exigeix solucions estructurals reals
La reducció de la bretxa salarial entre homes i dones registrada per segon any consecutiu és una dada positiva que cal reconèixer. Ho és perquè trenca la inèrcia de dècades de desigualtat i perquè confirma que les polítiques d’igualtat, a poc a poc, comencen a donar fruits, però malgrat això, l’avenç continua sent tímid, gairebé imperceptible, i no permet abaixar la guàrdia. El salari mitjà de les dones encara és gairebé un 24% inferior al dels homes, i aquest desequilibri no és fruit de l’atzar ni d’una circumstància puntual, és el reflex estructural d’un mercat laboral que continua penalitzant les trajectòries professionals femenines, especialment quan es tracta d’accedir a càrrecs de responsabilitat. Sectors com el financer o els serveis professionals mantenen diferències salarials de més del 60%, mentre que les feines menys valorades, i habitualment ocupades per dones, continuen sent les pitjor retribuïdes. És cert que el salari mitjà femení ha crescut més ràpidament que el masculí en el darrer any, i aquest és un senyal que alguna cosa es mou, però mentre les dones continuïn estant sobrerepresentades en les jornades parcials, mentre les responsabilitats de cures continuïn recaient de forma majoritària sobre elles i mentre els sostres de vidre no es trenquin de forma real, el progrés serà només estadístic i no social. No n’hi ha prou amb celebrar un pas petit, cal una empenta decidida, sostinguda i ferma per acabar amb una desigualtat que no hauria de tenir cabuda en una societat moderna i democràtica. Les dades milloren, però les condicions de fons segueixen intactes, l’accés a llocs de comandament encara és desigual, la conciliació continua sent un repte pendent i la precarietat laboral afecta majoritàriament les dones. El repte és majúscul i la satisfacció només serà completa quan la diferència desaparegui del tot. L’equitat salarial no és només una qüestió de justícia, sinó de reconeixement del talent, de l’esforç i de la dignitat professional de totes les persones. És hora que els avenços siguin més que puntuals.