Igualtat entre homes i dones

L’aprovació del projecte de llei que obre la porta a l’equiparació del permís de paternitat amb el de maternitat representa un avenç significatiu i llargament reivindicat en la lluita per la igualtat real entre homes i dones, perquè trenca la idea que la criança recau gairebé exclusivament en les mares i situa els pares en un pla d’autèntica corresponsabilitat. Es tracta d’un pas endavant que cal valorar positivament, ja que consolida la voluntat institucional de repartir els drets i deures en la cura dels fills i permet fer un salt qualitatiu cap a una societat més equitativa i moderna. El projecte preveu que el 2033 la baixa de paternitat arribi a les 20 setmanes, les mateixes que les mares tenen reconegudes, i ho fa mitjançant un increment progressiu de dues setmanes per any. Però és precisament en aquest calendari on rau la principal ombra de la iniciativa, ja que la igualtat efectiva es projecta massa lluny i es dilata gairebé una dècada, amb el risc d’enviar un missatge equívoc: que la paritat pot esperar. El Govern justifica la gradualitat per raons de sostenibilitat financera i defensa que els 19,5 milions d’euros que costarà el desplegament de la mesura requereixen una aplicació prudent, equilibrada i responsable. Tanmateix, no s’hauria de perdre de vista que la igualtat no pot quedar sotmesa únicament a paràmetres pressupostaris, perquè no és un luxe ni un privilegi, sinó un dret fonamental. Avançar en la corresponsabilitat familiar no tan sols afavoreix les dones i els infants, sinó que té efectes positius sobre el conjunt de la societat, des de la cohesió social fins a la productivitat i l’estabilitat econòmica. L’estudi de viabilitat previst per al 2026 hauria de servir per accelerar el procés i demostrar que la igualtat no és una meta llunyana, sinó una exigència urgent, capaç de reforçar la justícia social i situar Andorra en la primera línia del progrés europeu en matèria de drets socials i d’igualtat.