El debat sobre la caça

La Setmana de caça de l’isard s’ha desenvolupat amb normalitat, sense incidències remarcables, i ha conclòs amb un nivell d’activitat pràcticament idèntic al de l’any passat, amb 164 captures, que representen el 81% del pla previst. Aquest balanç, sumat a la posada en marxa de millores en el sistema de control i traçabilitat, com ara l’ús d’anelles individuals intransferibles i la possibilitat de presentar-se a títol individual, consolida la gestió cinegètica com una activitat regulada i tècnicament supervisada. El desplegament preventiu del cos de banders, la recollida de mostres sanitàries i la vigilància constant contribueixen a reforçar la confiança en un model que busca equilibrar la tradició amb la responsabilitat ambiental. Amb tot, s’han obert sis expedients per infraccions lleus, una dada que recorda que, tot i el civisme generalitzat, cal mantenir la vigilància i el compliment estricte de la normativa. La caça és, inevitablement, una pràctica que genera posicions oposades: per a alguns, és una eina necessària de regulació poblacional i conservació d’ecosistemes; per a d’altres, una activitat incompatible amb la sensibilitat actual envers el benestar animal. Aquest debat no és nou ni té una resposta única, però sí que requereix informació rigorosa, respecte mutu i capacitat de gestió. En el context d’Andorra, amb una orografia complexa i una pressió creixent sobre el territori, el control poblacional d’espècies com l’isard, el mufló o el cabirol forma part d’una política mediambiental que vol evitar desequilibris ecològics i riscos sanitaris. Per això, més enllà de les emocions que pot despertar, cal entendre que la caça regulada no és una activitat aïllada, sinó una peça dins una estratègia més àmplia de conservació i sostenibilitat. El model actual, basat en la col·laboració entre institucions, caçadors i tècnics de Medi Ambient, mostra capacitat d’adaptació i voluntat de transparència. Mentre es mantingui aquest compromís i es continuï treballant amb criteris tècnics i científics, la caça pot seguir tenint un lloc regulat dins la gestió del medi natural, sempre amb respecte pel territori, la fauna i la societat.