Endeutament ambivalent
El deute públic andorrà es redueix, però la càrrega per habitant continua sent significativa
L’endeutament públic d’Andorra continua oferint una imatge ambivalent: el volum total s’ha reduït lleugerament en els dos darrers exercicis, però la càrrega per habitant es manté elevada i exigeix una atenció constant. A finals del 2024, el deute acumulat pel conjunt de les administracions públiques –el Govern, els comuns, la CASS i el Fons de Reserva de Jubilació– era de 1.228,9 milions d’euros, cosa que representa 14.109 euros per ciutadà. Aquesta dada suposa una millora en relació amb l’any anterior, quan el deute per càpita se situava en 14.589 euros, però també reflecteix que des del 2018 la càrrega individual ha augmentat més de mil euros. El 2019, abans de la pandèmia, la xifra havia baixat fins als 12.854 euros, el nivell més baix de la darrera dècada, però a partir del 2020 l’impacte de la crisi sanitària va provocar un salt considerable fins als 15.038 euros, amb un màxim de 17.181 euros el 2021. Des de llavors, la tendència és descendent i confirma que la consolidació fiscal i l’increment del producte interior brut (PIB) han tingut un efecte positiu, situant la ràtio d’endeutament al 32,9% del PIB, un percentatge relativament còmode en el context europeu. El Govern concentra la pràctica totalitat del deute, amb 1.188 milions, mentre que els comuns han aconseguit reduir-lo a 40,8 milions, i la composició per tipus mostra un predomini del llarg termini, amb retrocés del bancari i estabilitat del no bancari. El que marca realment la diferència és la comparació amb els països veïns: a Espanya, el deute per habitant supera els 33.000 euros i representa més del 100% del PIB; a França, la càrrega s’enfila fins als 48.275 euros i una ràtio del 113%. En aquest context, els ciutadans andorrans suporten una pressió molt inferior, amb 19.000 euros menys que els espanyols i més de 34.000 menys que els francesos, cosa que atorga al país una posició de solvència sòlida i un marge de maniobra que cal preservar davant dels reptes futurs, especialment els que afecten la despesa en sanitat i pensions.