Zones econòmiques especials

Les primeres Jornades de cooperació transfronterera han servit per posar damunt la taula les oportunitats i dificultats que comporta la creació d’espais econòmics compartits entre Andorra, Catalunya i l’Arieja. El debat inicial sobre la zona franca d’Organyà i la possibilitat d’una estructura similar al costat francès ha quedat refredat arran de la complexitat fiscal que comportaria, i l’executiu andorrà apunta ara cap a una alternativa més modulada, la d’una zona econòmica especial. La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, va reconèixer que parlar de zona franca “era anar massa lluny” i que el que es treballa és un format més realista, però que també implica adaptacions en matèria fiscal. El plantejament d’una zona econòmica especial no es troba exempt de reptes, però representa un camí per explorar en un context marcat per la manca d’espai al Principat per desenvolupar projectes industrials i serveis. La possibilitat d’ubicar activitats a Organyà, en un estadi més avançat, o a l’Arieja, en una fase embrionària, obre la porta a una diversificació econòmica que podria alleugerir la dependència dels sectors tradicionals. Les empreses andorranes han mostrat interès per participar en el desenvolupament d’aquestes zones i han remarcat que necessiten més terreny i infraestructures per créixer i consolidar-se. La creació d’aquest marc de cooperació ha estat ben rebuda, ja que respon a una demanda dels empresaris, que reclamaven espais de trobada amb les institucions per contrastar necessitats i oportunitats. El treball no es limita a la trobada puntual, sinó que s’emmarca en un grup de reflexió permanent coordinat per l’ambaixadora per a la Cooperació Transfronterera, Nöelia Souque, i que compta amb la participació del Govern, els empresaris representats a la Cambra, la CEA i l’EFA, així com els comuns. El repte serà avançar de manera coordinada i realista, definint si aquestes zones es limiten a l’emmagatzematge o bé poden acollir producció industrial. La clau de l’èxit rau en l’entesa entre sector públic i privat, i en la capacitat de trobar fórmules que permetin reforçar el teixit econòmic andorrà sense generar distorsions fiscals ni competències deslleials.