Final d’una etapa

La fi de la relació amb el Cirque du Soleil el 2027 tanca una etapa de catorze anys en què la companyia canadenca va aconseguir transformar el juliol en un mes turísticament atractiu i va aportar a Andorra un producte cultural de primer nivell que en els seus inicis va ser un gran encert i que va atreure milers de visitants, omplint hotels i restaurants i consolidant el país com a destí capaç d’oferir alguna cosa més que natura i compres. Amb el pas dels anys, però, la fórmula es va anar estancant i el que havia estat una proposta innovadora es va convertir en rutina, amb espectacles que mantenien una estructura molt similar i amb una davallada sostinguda d’espectadors que, tot i compensar-se parcialment amb l’estratègia de les entrades prèmium i zones diferenciades, evidenciava un desgast que feia inevitable un replantejament. El ministeri de Turisme ha reconegut que ha arribat l’hora d’un canvi de cicle i ja ha iniciat les converses amb nous operadors per explorar formats diferents, més immersius i interactius, que connectin millor amb les tendències actuals i amb el que demana avui l’espectador. Els pròxims dos anys encara hi haurà Cirque, sempre que es compleixin els requisits fixats d’ocupació, valoració i disponibilitat d’espais, i en aquest punt el recinte de l’antiga plaça de braus, reconvertit en espai firal, sembla consolidar-se com a escenari adequat, amb una implicació econòmica que el Govern vol redefinir per evitar el cost elevat que fins ara suposava el muntatge de la carpa. Però més enllà de l’escenografia i de les condicions logístiques, el que cal és repensar de fons què pot oferir Andorra en un mes que no té ni la força de l’hivern ni el pic de l’agost, i és aquí on el país té l’oportunitat de demostrar la capacitat d’innovar i diversificar, de trobar fórmules que sorprenguin i fidelitzin un públic cada vegada més exigent i divers, i de convertir la fi del Cirque en una oportunitat per reinventar-se i mantenir-se competitiu en un mercat turístic global.