Què passa amb els museus?

El ministeri de Cultura espera poder recuperar el 2026 la Farga Rossell amb una partida de 300.000 euros. Serà més d’un any després d’un tancament forçat perquè els problemes que patia treien tot el sentit a la visita: ni s’hi podia fer la demostració de com es treballava el ferro ni tampoc funcionava l’audiovisual. Ara coincideixen en el temps dos museus fora de joc, a la Farga Rossell es va sumar el de l’Automòbil a l’agost per precaució, en detectar amiant en algun dels vehicles. Dos instal·lacions, per cert, cridades a liderar l’estratègia de difusió cultural (segons el pla marcat fins al 2030) pel que transmeten d’història i patrimoni del país. El de l’automòbil, a més, arrossega una d’aquelles històries típiques del que ha succeït els darrers anys amb les inversions en equipaments culturals: es va pensar un gran projecte per ubicar-lo a la plaça dels Arínsols, les urgències el van ajornar (en aquest cas una d’inqüestionable, la pandèmia) i no se n’ha tingut cap més notícia. S’arrosseguen diferents episodis que constaten que han sobrat anuncis grandiloqüents i el que ha faltat és una línia d’actuació clara i protegida dels vaivens, pressupostaris i polítics. I ara el projecte de Museu nacional n’és una nova demostració. Aquesta instal·lació que podria explicar en un únic espai Andorra, des dels pareatges fins avui, té ara mateix un futur incert. Difícilment té cabuda a l’Espai Capital projectat pel comú a la parcel·la que desitja el Govern per a l’equipament i tocarà buscar nova ubicació i, més important encara, els diners per fer-lo realitat. I el context no és favorable quan les directrius són de contenció i els compromisos, abundants: des de la revisió salarial dels funcionaris, a l’habitatge, els vials de Sant Julià i la Massana i no oblidem l’ampliació de l’hospital. Arribats a aquest punt el més sensat és que els diners de la partida de l’àrea de museus i monuments es destinin a curt termini al manteniment i l’actualització de les instal·lacions actuals. Aquesta sí que és una urgència clara; els anys passen i la manera d’explicar-se també.