Contra la barbàrie

La barbàrie a Gaza ja ha deixat desenes de milers de morts i un rastre de fam, setge i destrucció que la comunitat internacional observa amb una fredor només comparable a la seva inacció. Davant aquesta tragèdia humanitària, Andorra no pot restar callada. És cert que el pes diplomàtic del nostre país és limitat i que les grans potències continuen mirant cap a una altra banda, però això no pot ser excusa per no expressar amb claredat el que, a ulls de qualsevol consciència ètica, és inacceptable. La fam com a arma de guerra, la destrucció sistemàtica d’infraestructures civils i l’ús desproporcionat de la força són crims que no necessiten matisos ni justificacions. No es tracta de posicionar-se a favor d’un poble o en contra d’un altre, ni de repartir etiquetes de sionistes o antisemites. Es tracta de condemnar la mort, la desolació i el patiment de milers de persones innocents atrapades en un infern sense sortida. I això no és opinable. El Principat, que històricament s’ha definit com un país de pau, ha d’estar a l’altura dels seus valors fundacionals i deixar clara la seva veu encara que sigui una gota en un oceà impassible. El reconeixement de l’estat palestí ja és un pas valent i tot suma, per petita que sigui la iniciativa. Hope Palestina és un exemple de solidaritat activa que ens interpel·la com a societat i que mereix no només el suport simbòlic del Govern, sinó també accions concretes. El món calla, i la neutralitat no és excusa per mantenir silenci. El principat no té mecanismes ni eines per exercir pressió, però tampoc s’ha de mirar cap a una altra banda, que Andorra miri de cara. I si la història torna a repetir un genocidi en silenci, que almenys el món sigui capaç de dir-ho pel seu nom. L’oceà són moltes gotes d’aigua amb les quals es pot apagar aquest incendi que es pot seguir en directe, malgrat les veus que sense pudir parlen de manipulació. Europa comença a prendre consciència, tard i malament. A cada infant mort, a cada casa ensorrada, a cada mirada perduda entre runes, cal preguntar-nos quin futur estem permetent i quina memòria deixem enrere.