El valor del servei públic

La sortida forçada de Judith Casal del Consell General, per motius de salut, ens recorda la cara menys visible de la política: la humana. Durant anys, Casal ha mantingut una trajectòria sòlida dins del grup socialdemòcrata, compaginant les responsabilitats institucionals amb una implicació constant en el debat polític. Fins fa molt poc, ha intentat mantenir aquesta dedicació malgrat les dificultats personals creixents. Ara, quan la realitat l’obliga a fer un pas al costat, és moment de reconèixer el seu compromís i allò que representa. Massa sovint, la política és jutjada amb lleugeresa, des d’un discurs simplista i demagògic que redueix l’activitat parlamentària a un sou, a un càrrec o a una posició. Però la realitat és més complexa i menys còmoda. La política, exercida amb rigor, és una vocació. I com tota vocació, exigeix un grau elevat de passió, dedicació i, no menys important, resistència al desgast emocional i a l’exposició pública. Avui, en plena era de les xarxes socials, aquesta exposició és més cruenta que mai. L’escrutini és constant i la desinformació, immediata. I, tanmateix, la majoria dels qui entren a la política ho fan per intentar contribuir a la millora del país, per defensar idees, per donar veu als altres. Les ideologies són legítimes, les diferències, inevitables, però darrere de cada escó hi ha una persona que assumeix un compromís. Judith Casal és una d’aquestes persones. El seu adeu forçat és també un recordatori que cal reivindicar la política com a eina de servei públic. En un moment en què la desafecció política guanya terreny i el cinisme s’obre pas amb facilitat, recordar el valor d’aquells que es mantenen fidels a una idea de país i a una ètica de servei és més necessari que mai. La política no pot ser vista només com un escenari de confrontació, sinó com un espai de construcció col·lectiva. Caldria, de fet, més sovint, reconèixer aquells que, com Casal, han decidit dedicar part de la seva vida a defensar el que creuen, sabent que el cost personal pot ser alt i la gratitud, escassa. Sense ells la democràcia s’empobreix.