Escola “sota pressió”

Jornada de nervis, de retrobaments, de tornar a la rutina. La gran majoria dels alumnes arrencaven ahir el curs escolar (alguns estudiants encara no, ho faran en el decurs d’aquesta setmana) i el ministre d’Educació va triar l’escola francesa de Ciutat de Valls, que estrenava renovació de les instal·lacions, per explicar els principals detalls d’una rentrée sense incidències. Va donar les dades d’escolars i el repartiment entre sistemes, amb l’andorrà un miler d’alumnes per sobre del francès, que és el segon amb més estudiants. També les novetats curriculars i d’ús de la tecnologia a l’Escola andorrana, que comença a substituir les tauletes d’Apple a secundària per ordinadors propietat de l’escola. O, sobre les plantilles de professorat, la convocatòria de nous edictes per estabilitzar places docents que ara estan ocupades per interins. Una de les qüestions que planen sobre l’escola és quin impacte té el creixement demogràfic a les aules. El cap de Govern s’hi va referir dilluns i ho va tornar a repetir ahir en una entrevista a la ràdio pública: mobilitat, sanitat i també educació estan experimentant la tensió derivada de l’increment de població. Les dades totals no reflecteixen cap canvi, però el Lycée ha hagut de guanyar una classe a Terminale i amplia horaris fins a les 18.30 hores per falta d’espais. Caldrà analitzar si hi ha cicles que estan més sota pressió que d’altres, si és per la mateixa evolució dels naixements al país i quina incidència té l’arribada de nous residents. Però no és només una qüestió numèrica, els fluxos d’immigració impliquen sovint incorporacions més tardanes a les aules o suport específic per acollir alumnat que pot necessitar ajuda extra per a l’adaptació o l’aprenentatge de l’idioma. Qüestions que les escoles han de gestionar i destinar-hi recursos per satisfer el pilar que és el dret a l’educació. La variable de l’escola s’ha de tenir en compte quan s’aborda quants habitants pot assumir Andorra perquè la qualitat educativa depèn de la dimensió de plantilles, d’espais, en definitiva, de dotació pressupostària.