Un error difícil d’explicar
El principi de diligència hauria de ser la base dels procediments, no conseqüència d’una fallada
Una previsió errònia. És l’argument que ja havia donat el Govern quan es va conèixer el problema que afectava un bon nombre de ciutadans que no podien renovar el passaport perquè hi havia falta de llibretes per respondre a tota la demanda i s’estaven prioritzant casos urgents. En la resposta a la pregunta parlamentària de la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, es torna a reproduir la mateixa justificació, basada en un ritme d’emissió molt per sobre del que s’esperava tenint en compte les dades d’anys anteriors. El 2023 se n’havien expedit 3.600, el 2024 la xifra es va disparar fins a 9.169. Sobta que no fos fins al març d’aquest any que no saltessin les alarmes. Va ser llavors, segons la resposta, que es va detectar que només quedava primera matèria per expedir 2.800 passaports ordinaris i 700 de diplomàtics. Havien passat els mesos suficients perquè algú amb responsabilitats sobre la qüestió hagués alertat que les xifres creixien a una velocitat considerable i que calia demanar més llibrets per no patir les dificultats que s’han acabat donant. A final de juliol, com ja es va informar al seu dia, va arribar la primera part de la remesa demanada amb urgència al proveïdor i es va poder netejar la llista d’espera. Ara se n’espera una altra per abans que acabi l’any que completarà els 12.000 sol·licitats. Mentrestant, l’administració s’ha vist forçada a fer equilibris per tal de racionar els llibrets disponibles, entregant només aquells que venien acompanyats d’una urgència. S’ha hagut de viure aquesta situació anòmala perquè es posin en marxa els mecanismes que han d’evitar que es repeteixi i ara mensualment es fa una revisió d’emesos i estocs. Però els principis de diligència haurien de ser sempre la base dels procediments administratius, no una conseqüència d’un error. I amb més raó quan es tracta de qüestions tan sensibles com ara la documentació necessària per poder-se desplaçar. Situacions com la viscuda haurien de servir com a reflexió sobre la rellevància de cuidar el funcionament de l’administració.