Cooperativa d’artistes

La proposta de crear una gran cooperativa d’artistes a Andorra, impulsada per l’Associació de Músics i ben rebuda pel ministeri de Cultura, és una iniciativa necessària i positiva que pot marcar un abans i un després en la professionalització del sector artístic al país. La possibilitat de facilitar tràmits, gestionar la facturació i garantir la cobertura sanitària a través d’una estructura col·lectiva respon a una necessitat històrica del col·lectiu, que massa sovint ha hagut de fer equilibris per poder subsistir legalment mentre exercia una activitat fonamental per a la vida cultural del país. La implicació directa de músics com Joan Gòmez i el suport explícit de figures com Joan-Marc Joval demostren que el sector té lideratge intern i també receptivitat institucional, dos ingredients imprescindibles per assolir canvis estructurals. El model que planteja l’Associació de Músics, a punt de materialitzar-se amb l’aprovació dels nous estatuts, pot esdevenir una eina útil per a tot el teixit creatiu i cultural, especialment si s’estén a altres disciplines, com proposa el cap d’Acció Cultural. Caldrà, això sí, que les institucions mantinguin el compromís actiu per garantir-ne la viabilitat, oferint acompanyament jurídic, adaptació normativa i suport econòmic quan calgui. En paral·lel, també és imprescindible revisar amb sentit comú els requisits econòmics de l’Estatut de l’Artista, que poden esdevenir un mur per a creadors que, tot i tenir activitat regular, no arriben als mínims exigits per l’alta a la CASS. Els testimonis d’artistes com Ishtar Ruiz o Oriol Vilella posen en relleu les dificultats reals per viure de la creació, però també l’esperança que suposa comptar amb una estructura que protegeixi, connecti i projecti el talent local. No es tracta només de reconèixer els artistes, sinó de donar-los eines reals per créixer. En aquest sentit, la cooperativa no només és un recurs legal o administratiu, sinó una aposta de país per dignificar la cultura i fer-la sostenible.