Una ajuda que diu qui som
Actuar amb responsabilitat en moments crítics projecta una Andorra solidària, madura i compromesa amb el seu entorn
Els bombers continuen col·laborant en les tasques d’extinció dels incendis que afecten el municipi asturià de Somiedo. Ho fan en condicions difícils, amb escassa cobertura de comunicació i sense data de retorn establerta. Hi són perquè cal, perquè la situació ho exigeix, i perquè la solidaritat no entén de fronteres, però també hi són perquè Andorra, malgrat la seva petitesa, forma part d’Europa i encara que no ho sigui per via institucional plena també comporta assumir responsabilitats quan toca. La imatge d’uns bombers treballant braç a braç amb efectius d’Astúries, Cantàbria i Navarra reforça la idea que les emergències no coneixen límits administratius. Quan el bosc crema, quan una aldea està a punt de ser engolida pel foc, l’únic que compta és sumar mans, mitjans i esforços. I això és exactament el que ha fet Andorra. No és el primer cop. Ja ho vam veure amb la guerra d’Ucraïna, quan el país va acollir refugiats i va activar mecanismes de suport humanitari. I ho tornem a veure ara, amb una contribució efectiva, allà on es necessita. Ajudar no és només un gest; és una actitud, una manera d’entendre el paper d’un petit Estat dins d’un entorn més gran, interconnectat i interdependent. Que els focs comencin a controlar-se és una bona notícia, però no fa oblidar que els serveis d’emergència espanyols han estat completament desbordats i, en aquest context, l’ajuda andorrana, per modesta que sigui, és rellevant i benvinguda. I no només des del punt de vista operatiu, sinó també des del pla simbòlic: Andorra és present, és activa i respon quan cal. Potser, amb el temps, accions com aquestes també contribueixen a revisar la imatge estereotipada que alguns encara tenen del nostre país. Una imatge massa sovint dominada per tòpics antics, que obvien la professionalitat, la vocació de servei i el compromís que el país demostra cada vegada que se’l necessita. La solidaritat també construeix identitat i demostra que som capaços de donar, no només de rebre, alhora que ens projecta com a país madur i responsable.