Cases que expliquen un país
Conservar el patrimoni no és mirar enrere, sinó entendre millor qui som i projectar una identitat sòlida cap al futur
La incorporació de la Casa Pairal de Cal Call del Forn, a Canillo, a l’Inventari General del Patrimoni Cultural és una notícia que mereix ser celebrada, no només com un reconeixement institucional, sinó com una aposta per preservar una part essencial de la memòria col·lectiva. Massa sovint, quan es parla del patrimoni andorrà, es pensa exclusivament en les esglésies romàniques –certament joies de gran valor–, però el nostre llegat va molt més enllà de les pedres consagrades. Les cases pairals, com Cal Call, expliquen com es vivia a Andorra fa dècades. No són només edificis antics: són testimonis directes d’un model de vida, d’una organització familiar, d’un vincle amb la terra i amb l’entorn pirinenc que compartim amb territoris veïns. Preservar-les és protegir també una manera de ser i de fer que ha forjat el caràcter del país. A més del valor històric i identitari, aquest tipus de patrimoni pot esdevenir un atractiu per a un perfil de visitant interessat en la cultura, l’etnografia i l’autenticitat. Andorra no només pot oferir natura i compres; també pot oferir arrels. I per això cal seguir invertint en conservació i divulgació. Amb Cal Call, ja són dotze les cases pairals inventariades. El Govern vol ampliar aquesta xifra i anima més propietaris a sumar-s’hi, amb ajudes públiques i assessorament tècnic. És una iniciativa que demana complicitats, però que val la pena. Perquè quan es perd el fil de la pròpia història, es corre el risc de desdibuixar la identitat col·lectiva. Preservar el patrimoni és, en el fons, preservar qui som. Conservar el patrimoni no és només restaurar teulades o inventariar mobles antics: és també explicar i fer viure aquest llegat i jornades com les portes obertes a Cal Call connecten el passat amb el present i reforcen el vincle comunitari. Amb un paisatge que canvia ràpidament, es corre el risc de perdre elements que defineixen la nostra identitat. Que els mateixos propietaris demanin ajuda per preservar les seves cases demostra una sensibilitat creixent. Aquestes cases no són només memòria, poden ser també espais vius.