Quan el foc no avisa

Aquest cap de setmana, Andorra ha viscut un episodi que, tot i no tenir conseqüències greus, hauria pogut acabar molt pitjor. L’incendi provocat per una espurna del castell de focs de la Festa Major de la Massana ha tornat a obrir un debat que no pot ser ajornat més: cal fer focs artificials quan la sequera és extrema i les temperatures històriques? La resposta hauria de ser clara. Tot i que el nivell de risc d’incendi era oficialment 1 –el mínim per permetre activitats com barbacoes o espectacles pirotècnics–, les condicions reals són que ens trobem immersos en una onada de calor amb registres inèdits de temperatures màximes i una sequera persistent. Els boscos d’Andorra i els del nostre entorn més immediat estan literalment ressecs. És aquí on entra en joc allò que mai no hauria de fallar: el sentit comú i la prudència. És evident que es van seguir els protocols: els bombers estaven preposicionats, el comú actuava sota l’autorització corresponent, i els criteris tècnics s’havien acomplert. Però la pregunta no és si es podia fer l’espectacle, la pregunta és si calia fer-lo. Quan el marge d’error és mínim i el perill potencial és devastador, no hi ha balança que ho compensi, i hi ha moments en què cal prendre decisions fins i tot impopulars. La suspensió d’un castell de focs pot semblar una mesura excessiva o antipàtica en el marc d’una festa major, però el respecte pel medi ambient, la seguretat de les persones i el valor incalculable dels nostres boscos haurien de pesar més que qualsevol pressió popular o tradició. Si l’objectiu és avançar cap a una societat més responsable i preparada, cal reformular el paper dels protocols. No n’hi ha prou amb mirar el termòmetre o seguir el semàfor del risc, cal aplicar criteris de risc zero quan el perill és real, encara que no sigui oficial. I cal que les autoritats, a tots els nivells, tinguin la capacitat de dir “no” quan cal. Aquest cop, la sort i la rapidesa dels bombers van evitar el desastre, però no podem deixar-ho tot en mans de l’atzar. És hora de revisar, ajustar i, sobretot, actuar amb responsabilitat.