Habitatge, una reflexió més

Les dades de la ponència de la cònsol major de la Massana, Eva Sansa, tornen a evidenciar la paradoxa en què s’ha instal·lat Andorra: d’habitatge se n’ha construït i se’n segueix construint però els treballadors no troben un lloc on viure que puguin pagar; una majoria de població està protegida per la congelació dels lloguers però la mà d’obra que arriba s’enfronta a uns preus desmesurats. Si ens referim a l’exemple de la Massana és perquè la cònsol hi va posar xifres: les quotes anuals de construcció instaurades a la parròquia per posar ordre al creixement ja estan esgotades a tots els quarts, a excepció d’Erts. I hi ha projectes a la cua, per a l’any vinent. Però és un escenari estès a tot el territori i que s’està mirant de compensar amb un parc públic que tot just comença a donar fruits. No és suficient, però els diners públics no són infinits i la diada andorrana també va servir perquè el secretari d’Estat d’Habitatge, Jordi Puy, anunciés les mesures que s’impulsaran per convèncer els privats que inverteixin a edificar el ja popularitzat com a habitatge assequible. Finançament atractiu, rebaixes fiscals o estalvi de la cessió econòmica són els ingredients de la recepta. I en paral·lel, el president de la Confederació Empresarial, Gerard Cadena, deixava clar que són conscients que sense la inversió privada no es poden aixecar tots els pisos necessaris, que calculen en 1.300. La realitat és que a hores d’ara el privat no ha donat signes evidents de voler-se implicar; la mesura són els dos concursos impulsats pel comú d’Andorra la Vella. No direm res de nou, s’ha reaccionat tard, quan la crisi ja estava a sobre i el model expansiu postpandèmia l’ha aguditzada. Ara s’ha d’esperar que les diferents accions engegades i enfocades a incrementar l’oferta i rebaixar la tensió del mercat donin els seus fruits. Mentrestant, hi ha un consens molt generalitzat que les pròrrogues no es poden aixecar totalment el 2027, que caldrà avaluar molt bé sobre quins contractes i amb quines limitacions s’aixeca la congelació de preus. Es tracta d’evitar un problema major.