Amenaça de bloquejos

Els pagesos catalans tenen el dret legítim a manifestar-se i reclamar solucions davant problemàtiques que afecten la seva activitat, com ara la creixent presència de fauna salvatge i els danys que provoca en accidents, conreus i bestiar. Les seves demandes, que inclouen millors controls i protecció més efectiva del ramat, són legítimes i han de ser escoltades per les autoritats competents. Ara bé, aquest dret no pot exercir-se perjudicant tercers, especialment quan aquests no tenen responsabilitat en el conflicte. Andorra n’és un exemple clar: el Principat no és part del problema i, tanmateix, en diverses ocasions s’ha vist afectat per bloquejos a l’N-145, l’única via de connexió amb Espanya, amb retencions i molèsties per a residents, treballadors i visitants. En la protesta a la Seu d’Urgell d’ahir, els manifestants van ampliar el recorregut fins a la rotonda d’Anserall, afectant directament l’accés a la frontera del riu Runer. Tot i que els organitzadors afirmen que no volien obstaculitzar excessivament el trànsit, aquestes accions impacten de ple en el flux de persones i mercaderies que depenen d’aquesta carretera. Ara, el coordinador territorial de comarques de muntanya d’Unió de Pagesos ja ha advertit que, si no hi ha millores en els pròxims mesos, les protestes podrien incloure nous talls a l’accés d’Andorra. Entenem que tallar vies estratègiques doni més repercussió mediàtica a les reivindicacions, però l’efecte col·lateral sobre un país veí amb vincles econòmics i socials estrets no és acceptable. Els canals de diàleg amb la Generalitat són l’espai per traslladar les queixes i exigir solucions, no l’afectació directa a la mobilitat d’un territori aliè. Les protestes poden mantenir força i visibilitat sense perjudicar el funcionament d’Andorra, que ja en altres ocasions ha vist condicionat el seu dia a dia per mobilitzacions externes. La defensa del sector primari és legítima i necessària, però també ho és el respecte pels drets i necessitats dels veïns. Cal trobar formes de protesta que facin sentir la veu del camp sense aixecar murs a les carreteres que uneixen i sense convertir-se en pressió sobre qui no és part de la disputa.