Refugiats ucraïnesos

La guerra a Ucraïna, que ja supera els tres anys de durada, continua provocant l’èxode de milers de persones que cerquen seguretat i estabilitat lluny del front, i Andorra ha estat un dels països que, en la seva dimensió i capacitat, ha obert les portes a aquests refugiats. Segons la memòria del ministeri d’Afers Exteriors, l’any passat 76 persones desplaçades pel conflicte van regularitzar la situació administrativa al Principat, ja fos accedint al règim ordinari d’immigració, de residència o de residència i treball. D’aquestes, 47 van obtenir un permís laboral i 29 ho van fer a través del reagrupament familiar, demostrant que, més enllà de l’acollida inicial, hi ha voluntat d’arrelament. El balanç també constata que 35 refugiats disposaven de permís vigent amb autorització prolongada, però que 56 més tenien la documentació caducada i no havien iniciat renovació, i que 34 es trobaven sense possibilitat de regularitzar-se per falta d’oferta laboral. Aquestes xifres apunten la necessitat de conèixer millor quina és la situació real de la comunitat ucraïnesa que viu al país, tant pel que fa a l’estabilitat administrativa com a la integració social i laboral. La modificació legislativa aprovada a principi d’any, que permet mantenir l’estada sense acreditar feina mentre duri el conflicte i facilita reagrupaments sense requisits econòmics, és una mesura humanitària coherent amb l’esperit d’acollida que Andorra ha demostrat des del 2022. L’actuació d’Exteriors, alineada amb les condemnes internacionals a la invasió russa i amb el suport a Ucraïna en fòrums multilaterals, reflecteix un compromís polític ferm que complementa l’acció humanitària. Mantenir aquesta actitud oberta i solidària mentre persisteixi la guerra és un deure moral i un signe de coherència amb els valors que es proclamen. Però alhora és essencial disposar d’informació actualitzada i precisa sobre el destí i les condicions de vida d’aquells que han arribat sota l’empara d’aquestes mesures excepcionals. Només així es podrà valorar amb rigor l’impacte de les polítiques aplicades, ajustar-les si cal i assegurar que la resposta del Principat continuï sent tan efectiva com humana.