Independència dels joves

L’emancipació juvenil a Andorra s’ha convertit en un repte cada vegada més difícil d’assolir, fins al punt que, per a molts joves, independitzar-se és gairebé una utopia. El cost elevat del lloguer és un dels principals obstacles, amb preus que sovint superen amb escreix el que permeten els salaris habituals en les primeres etapes laborals. L’alternativa de la compra d’habitatge, lluny de ser una solució, resulta inaccessible per a la majoria, ja que implica uns requisits financers i uns avals que queden fora de l’abast d’una gran part de la població jove. A aquest problema estructural de l’habitatge s’hi afegeix un cost de la vida cada cop més alt, que erosiona encara més la capacitat d’estalvi i limita les opcions d’establir-se de manera independent. Des de diferents sectors juvenils, com el Fòrum de la Joventut o les seccions joves de partits polítics, s’ha reiterat que calen polítiques específiques per afavorir l’accés a l’habitatge, adaptades a les realitats salarials i personals dels joves, que no sempre compten amb una parella o amb companys per compartir despeses. Propostes com la revisió dels avals bancaris, la creació de cohabitatges a preus més assequibles o l’impuls d’opcions d’habitatge temporal podrien contribuir a reduir la pressió. No abordar aquest problema de manera decidida comporta conseqüències greus, com la sortida de joves cap a altres països o la pèrdua de talent format que decideix no tornar al Principat. Aquesta situació no només suposa un desafiament per a la cohesió social, sinó que també posa en risc el relleu generacional i la continuïtat de projectes vitals al país. En un context de mercat immobiliari tensionat i d’augment constant del cost de vida, l’emancipació dels joves hauria de ser una prioritat a l’agenda política, amb mesures concretes i sostenibles que permetin a la joventut establir-se i desenvolupar el seu projecte de vida a Andorra i que contribueixin a mantenir una societat equilibrada i amb oportunitats reals per a totes les generacions.