El repte del tabaquisme

El tabaquisme continua sent un dels principals reptes de salut pública a Andorra i les dades del 2025 només refermen la urgència d’una actuació decidida. Amb un 36,4% de la població fumadora, el Principat ocupa la desena posició en el rànquing mundial i supera àmpliament la mitjana europea, així com països veïns com ara França o Espanya. Especialment preocupant és la inversió de la tendència habitual pel que fa al gènere: a Andorra, el 39,3% de les dones fumen, davant del 33,5% dels homes, una anomalia estadística que evidencia la necessitat de polítiques adaptades i específiques per col·lectius. El Govern, conscient de la magnitud del problema, preveu impulsar una llei antitabac abans d’acabar l’any, en línia amb el conveni marc de l’Organització Mundial de la Salut per al control del tabac, al qual Andorra es va adherir el 2019. La normativa preveu incidir en la comercialització i la promoció del producte, millorar la informació i la conscienciació sobre els seus riscos i, fins i tot, establir mesures de protecció del medi ambient associades al consum. Aquest conjunt d’accions, que compta amb la col·laboració dels ministeris de Salut, Medi Ambient i Finances, arriba tard, però no arriba en va. Cal que el futur marc normatiu s’acompanyi de polítiques públiques sòlides, de campanyes educatives efectives i, sobretot, d’una aplicació rigorosa. El tabac no és només un problema individual, és una qüestió col·lectiva amb costos sanitaris, econòmics i ambientals evidents. La facilitat d’accés, els preus relativament baixos i una tolerància social encara massa alta contribueixen a mantenir unes xifres inadmissibles en un país amb un sistema sanitari avançat. Si bé l’Enquesta nacional de salut que el Govern publicarà al setembre aportarà més detalls sobre el perfil dels fumadors, els indicadors actuals ja exigeixen mesures immediates. Reduir el consum de tabac no és només una fita de salut, sinó un compromís amb el benestar comú, especialment de les generacions futures. Per això, qualsevol pas polític en aquesta direcció no tan sols és necessari, sinó també moralment inajornable.