Preacord amb els funcionaris

L’acord assolit entre Govern i sindicats per a la revaloració salarial del personal públic sembla posar el punt final a un episodi de tensió i malentès que havia complicat unes negociacions llargues i sensibles. Després de mesos de treball i d’un revés important fa només uns dies, les dues parts han sabut reconduir la situació i arribar a un consens sobre un model que, si bé encara s’ha de concretar plenament, apunta una millora real de les condicions laborals del conjunt del funcionariat. El compromís d’aplicar increments lineals a les bases retributives amb una mitjana del 10% fins al 2028, així com l’inici de l’aplicació ja aquest any amb una dotació de tres milions d’euros, respon a una de les principals demandes del col·lectiu: dignificar els salaris i fer atractiva la funció pública. Que s’hagi escollit aquest model, després de presentar nou escenaris, evidencia una voluntat política d’escoltar i adaptar-se, i una capacitat sindical de sintetitzar prioritats. També cal posar en valor que s’hagi mantingut la partida destinada a formació i reconegut l’antiguitat del personal interí, mesures especialment importants en sectors com ara l’Educació. Però l’experiència recent convida a la prudència: el diable sol amagar-se en els detalls, i la confiança que ara sembla recuperada s’haurà de blindar amb rigor, claredat i compliment. La ciutadania necessita que aquest acord no sigui només un anunci, sinó una realitat tangible, coherent i justa. També caldrà evitar que la complexitat tècnica s’utilitzi com a refugi davant possibles incompliments futurs. Si, tal com s’ha defensat, l’objectiu és retenir talent i posar fi a una aturada històrica en la progressió professional, la solució no pot ser a mitges. La maduresa demostrada en aquest últim tram negociador hauria de marcar el to de la implementació. No es tracta de guanyadors ni de vençuts, sinó d’haver entès que només amb compromís real i respecte mutu es pot construir una funció pública més robusta i eficient.