Un nou Cirque du Soleil

Amb el tancament de l’edició d’aquest estiu del Cirque du Soleil a Andorra, amb 64.000 espectadors i una ocupació del 82%, s’obre de nou el debat sobre la continuïtat d’aquest model d’atracció turística després de més d’una dècada de presència al país. Tot i que les dades compleixen els requisits pactats amb la companyia –ocupació superior al 80% i valoració de públic per damunt del vuit–, el descens sostingut d’assistents respecte dels anys anteriors, amb 66.000 espectadors el 2024 i 70.000 el 2023, convida a una reflexió serena però necessària. El Cirque continua sent un reclam notable, amb un 83% d’espectadors estrangers i un impacte positiu en les pernoctacions i en la valoració general de la visita, però cal qüestionar si aquest és encara el millor model per liderar l’estratègia d’estiu d’Andorra Turisme. La saturació de l’oferta, la repetició de la fórmula i les limitacions creatives d’un format que costa de renovar poden estar passant factura. L’experiència prèmium ha funcionat, però no compensa la pèrdua general de públic. La fidelització del públic local s’estanca i els comentaris que es recullen reflecteixen, en molts casos, certa fatiga. El contracte signat assegura la continuïtat fins al 2027, però això no eximeix de revisar si el Cirque ha de seguir ocupant una posició central o si, al contrari, ha arribat l’hora d’explorar nous formats més diversos, culturals, locals i oberts al territori. L’èxit d’afluència turística d’aquest estiu no pot ocultar que el relat del circ, per si sol, ja no és suficient. L’Andorra d’estiu del futur necessita més ambició, més varietat i una programació que també parli de la cultura, del paisatge, de la creativitat local i de la qualitat de vida que el país pot oferir. No es tracta de trencar amb el passat, sinó de pensar amb intel·ligència quin ha de ser el pròxim pas. El Cirque ha fet una gran feina durant més de deu anys. Però la confiança cega en una sola fórmula pot acabar convertint-se en una oportunitat perduda.