Rails contra les cues

El projecte de tramvia que hauria d’unir la Seu d’Urgell amb Sant Julià de Lòria, i que avançaria cap al cor d’Andorra fins a Escaldes‑Engordany, és molt més que una proposta de mobilitat: és una expressió tangible del model de país que es vol construir. En un territori marcat per la dependència del vehicle privat i per colls d’ampolla habituals a les entrades i sortides, qualsevol alternativa estructural de transport públic exigeix una anàlisi serena, però també valenta. La mobilitat és una de les grans assignatures pendents del país, no tan sols per l’impacte directe en la qualitat de vida, sinó també per la capacitat d’estructurar el territori i condicionar la relació amb l’entorn. En aquest sentit, un tramvia eficient, ben integrat i pensat a escala humana pot ser un instrument de transformació real. Però aquesta transformació només serà desitjable si es fa sota criteris de sostenibilitat integral: econòmica, ambiental i social. El finançament és una primera qüestió inevitable. Cap projecte, per més ambiciós que sigui, pot obviar la necessitat d’un model de viabilitat sòlid que no comprometi les finances públiques ni generi una càrrega desproporcionada per a les futures generacions. Tanmateix, no es pot perdre de vista l’impacte sobre el territori. Andorra, que ha de fer del paisatge un valor de país, no pot permetre’s una nova ferida sense una justificació sòlida i unes compensacions ambientals rigoroses. Finalment, tot projecte d’aquesta magnitud demana una lectura territorial conjunta. El paper dels comuns és clau: cal garantir que els plans urbanístics estiguin a l’altura de les necessitats del traçat, que la planificació territorial sigui proactiva i no reactiva, i que es consolidi una visió compartida més enllà de les competències individuals. Sense aquest encaix institucional, el tramvia podria quedar atrapat en la trampa de les bones intencions. La proposta només esdevindrà una autèntica solució si es construeix amb rigor, amb consens i amb una consciència plena dels límits del país. És aquí on es juga el veritable sentit del projecte.