Escrupolosos amb la realitat
Posar en qüestió la comptabilització de feminicidis és un altre estirabot que s’ha de replicar
L’executiu va ser proactiu i el ministre portaveu va voler precisar algunes de les afirmacions de les dues entitats en la roda de premsa del consell de ministres. De mal record és tota la polèmica que va envoltar una anterior participació de Stop Violències a les Nacions Unides i la reacció desproporcionada del Govern denunciant la seva presidenta, Vanessa Mendoza, per difamació. Una acció que es va cloure amb l’absolució judicial de Mendoza. Les informacions incertes s’han de combatre rebatent-les, com ara l’afirmació de Mendoza que a Andorra no es comptabilitzen els feminicidis; si no hi ha dades és perquè no se n’ha produït cap des de fa un grapat d’anys. Un altre estirabot de la representant del col·lectiu feminista que semblaria voler donar a entendre que a Andorra s’oculten morts violentes de dones i que no s’ha de deixar passar. La memòria de la Fiscalia recull anualment l’estadística delictiva i precisament la darrera posava el focus en l’augment de delictes contra la llibertat sexual. No hi ha una pretesa intenció d’amagar la realitat; els registres poden afinar-se més, probablement, però existeixen. Les dues entitats tenen l’oportunitat d’exposar davant l’organisme internacional totes aquelles mancances que hagin detectat a Andorra, les autèntiques. De tornar a exigir el dret a l’avortament o que el Govern desencalli la cobertura dels tractaments de transició de gènere a què es va comprometre ja fa alguns anys, per posar dos exemples de les reclamacions centrals dels col·lectius protagonistes. Però acabar barrejant allò cert amb invencions, exageracions, tergiversant la realitat, va en detriment de la feina que fan i de la seva credibilitat com a interlocutors. El servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere adscrit a l’administració central té molts anys de bagatge i acumula xifres d’usuàries que n’avalen que s’ha convertit en un espai de referència. Els últims anys s’han aprovat lleis i millorat protocols. Queda feina per fer? Indubtablement. I així ho han de seguir exposant. Però sent fidels a la realitat.