Neutralitat o compromís?
Reconèixer l’estat palestí no implica avalar el terrorisme, sinó visibilitzar la necessitat d’una solució política justa i viable
Andorra s’ha regit per un principi de neutralitat gairebé sacrosant. Aquest equilibri, heretat d’un context històric i geopolític singular, ha permès al país mantenir-se al marge dels grans conflictes internacionals. No obstant això, la invasió russa d’Ucraïna va marcar un punt d’inflexió: per primera vegada Andorra es va afegir a un règim de sancions, en línia amb la UE i altres democràcies occidentals. Una decisió àmpliament recolzada, tot i les veus crítiques que qüestionaven la ruptura del principi de no-alineació. Amb el conflicte a Gaza i el reconeixement de l’estat palestí sobre la taula, el Principat torna a enfrontar-se a una disjuntiva difícil. França està a punt de sumar-se a Espanya en aquest reconeixement. El dilema per a Andorra no és només diplomàtic: és ètic, simbòlic i també profundament polític. Andorra no pot continuar mantenint una ambigüitat que avui resulta insostenible. No es tracta de triar bàndols, sinó de refermar el compromís amb els drets humans i el dret internacional. La situació humanitària a Gaza, amb milers de civils afectats i una crisi alimentària que castiga especialment infants i dones, ha estat denunciada per nombrosos organismes internacionals. Tot i els atacs brutals de Hamàs i la presència d’ostatges, res no pot justificar una resposta militar desproporcionada i indiscriminada com la que està executant Israel. Reconèixer l’estat palestí no implica avalar el terrorisme, sinó donar visibilitat a la necessitat d’una solució política justa i viable. És una aposta per la pau i pel multilateralisme, que són pilars fonamentals del dret internacional. En un moment en què Andorra reforça els vincles amb els veïns i s’implica progressivament en la diplomàcia global, desmarcar-se de França i Espanya no tan sols generaria tensió, sinó que també enviaria un missatge de falta de compromís amb la justícia global. Una decisió que comporta riscos i pot provocar friccions amb determinats actors internacionals, però quedar-se callat davant d’un patiment tan evident té un cost moral molt més alt.